Periodista i professor d’economia política a Torí (1902-49), fou senador el 1919. Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials. Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià. En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia (1944-48), diputat a l’assemblea constituent (1946), vicepresident del consell i ministre del pressupost (1947) i president de la república (1948-55). Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria (1940) i Principi di scienza delle finanze (1948).