La capital és Portoferraio. D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental. La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient. És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino. Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans. A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos. Pertangué a Castella (del 1596 al 1709), i després al regne de Nàpols; adjudicada a França pel tractat d’Amiens (1802), el 1814 fou cedida a Napoleó, que hi constituí una petita cort, i després fou incorporada al ducat de Toscana.
Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger