i Electra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Electra

Ἠλέκτρα (el)
Ἠλέκτρα (el)
mitologia mit
Filla d’Agamèmnon i Clitemnestra.

Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci. Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes. Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué. Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera. Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries. Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi. El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil i en l'Electra de Sòfocles (n'hi ha una traducció catalana en vers de Josep Franquesa i Gomis, del 1912, i dues de Carles Riba, del 1920 i el 1961) i en la d’Eurípides. El mite inspirà autors com Alfieri, Hofmannsthal (el text del qual serví de base per a l’òpera Elektra de R.Strauss) i O'Neill. Com a segon personatge apareix en l'Orestes d’Eurípides.

Col·laboració: 
PVi
Llegir més...