Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País. Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona. Fundà el diari La Protección Nacional (1893). En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona (1914-17 i 1919-23).
La seva bibliografia és extensa i variada; s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón (1881), Cataluña: la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo (1907), La crisis vinícola de España (1921), La hacienda y los gastos públicos (1925) i El abandono de la tierra en España (1927). Era fill de l’advocat Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni, Ramon Elias i de Molins.