Elionor I de Navarra

(Olite?, Navarra, 1425 — Tudela, Navarra, 1479)

Reina de Navarra (1470), infanta d’Aragó, filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Blanca I de Navarra.

Es casà (1436) amb Gastó IV de Foix, II de Castellbò i IX de Bearn. En esclatar (1455) la segona guerra civil navarresa, els seus germans Carles de Viana i Blanca, del partit beaumontès, oposat al rei Joan, foren desposseïts dels drets successoris a Navarra en benefici d’Elionor. En ésser coronat rei de Catalunya-Aragó (1458), el seu pare li encarregà el govern de Navarra. Durant la guerra civil catalana de 1462-72, Joan II li lliurà el comtat de Pallars, però el seu domini sobre aquest no fou mai efectiu. El 1464, en morir la seva germana Blanca II, fou proclamada princesa de Viana. Com a lloctinent del seu pare a Navarra, intentà d’apaivagar la lluita entre els agramontesos i els beaumontesos (1465-79). En morir Joan II (1479), heretà Navarra, però morí al cap de quinze dies d’ésser proclamada.