OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Elionor de Castella

Història
Segell d' Elionor de Castella , muller d’Alfons III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
història hist
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.
?, aprox. 1309 — Castrojeriz, Castella, 1358

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes. L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament (a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319), per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella. El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó. Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses poblacions valencianes (Alacant i la vall d’Elda, Novelda, Oriola i Guardamar, i després, Xàtiva, Alzira, Morella, Borriana i Castelló), les quals, tanmateix, es revoltaren i foren defensades fermament pel jurat de València Guillem de Vinatea; contra el desig de forta repressió de la reina, el rei revocà la donació, empès també per la nova concepció d’una monarquia unitària davant un estat patrimonial. En apropar-se la mort del rei i per por de Pere el Cerimoniós, Elionor fugí a Castella amb els seus fills (1335). A l’inici de la guerra entre Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella, el seu fill Ferran es posà al servei del seu germanastre, la qual cosa fou motiu perquè el rei de Castella la fes empresonar a la vila de Roa i, al cap de poc, la fes assassinar al castell de Castrojeriz.

Col·laboració: 
JFC

Llegir més...