Filla d’Andreu II i de Gertrudis de Merània i germana de Violant, muller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou casada (1221) amb Lluís IV de Turíngia. Vídua el 1227, fou apartada del tron pel seu cunyat Enric de Turíngia. Entrà al tercer orde franciscà i es dedicà a l’hospici de pobres que havia fundat a Marburg. Fou canonitzada el 1235. La seva festa se celebra el 17 de novembre.
Plafó que representa Elisabet d’Hongria, obra d’Alexandre de Riquer, dins la sala de confiança del Palau Güell
JoMV
Landgravina de Turíngia.