Eloi

(Chaptelat, Llemosí, aprox. 588 — Noyon, Illa de França, 1 de desembre de 660)

Conseller dels reis merovingis Clotari II i Dagobert I.

Fou orfebre i moneder. Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot. El 641 fou consagrat bisbe de Noyon. Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme. Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls.

Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall (eloi). Fou patró també dels argenters i dels traginers. Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi, de Tàrrega. La seva festa se celebra l’1 de desembre.