OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Emília-Romanya

Divisió administrativa
Itàlia
Emília-Romanya Vista del castell de Torrechiara, a Parma
© Fototeca.cat
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’ Emília i la Romanya .
Població: 
3.937.924 h
[1996]
Extensió: 
22.123 km2

La capital és Bolonya. És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E. Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana al·luvial del Po (de Piacenza a l’Adriàtica). Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone (2 163 m). Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po; uns altres (Lamove, Renco) desguassen directament a la mar. El clima és subcontinental (estius calorosos i secs i hiverns llargs i rigorosos). Les precipitacions es distribueixen en funció de l’altitud i de la distància de la costa (més de 2 000 mm a les muntanyes, i de 500 a 800 mm a la plana) i es produeixen especialment a la primavera i a la tardor. Entre l’octubre i el març sovintegen les boires a la plana, degudes a la inversió tèrmica. El poblament és dispers, i s’acumula al llarg de l’antiga Via Emília, la qual constitueix també l’eix de l’economia de la regió; la densitat de població és elevada (178 h/km 2 [1984]), però el creixement demogràfic és escàs. Més de la meitat de la població es dedica a l’agricultura, el seu fonament econòmic. Els conreus (66,5% de la superfície) són a la plana, formada abans per terres pantanoses i transformada avui per l’home en una rica àrea agrícola. Els dos terços de l’àrea conreada són dedicats als cereals, en la producció dels quals ocupa el primer lloc a Itàlia amb 17 114 000 q (1983); uns altres productes són la bleda-rave sucrera, el cànem, el blat de moro, l’arròs, la civada, l’ordi i el sègol. Hi és molt considerable la producció de tomàquets i raïm, i s’hi ha incrementat notablement la fructicultura. La ramaderia també hi experimenta un increment constant: 1 128 000 bovins, 2 283 000 porcins i 143 000 ovins el 1983. Els recursos minerals es basen en el petroli, el metà, el sofre, la torba i el ciment. La indústria agafa com més va més impuls: hidroelèctrica (558 768 kW de potència instal·lada), tèrmica, mecànica de precisió, de motocicletes i conservera. El turisme i la pesca constitueixen també fonts econòmiques importants.

Col·laboració: 
BSH / MCaP

Llegir més...