OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

l’Encobert

història hist
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.

Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre. Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira. Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics (Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan), víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de néixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica (sobre la Trinitat, el Judici Final, l’Anticrist, etc.), presentava símptomes clars de ressentiment de classe. Ferit per l’exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat, el 18 de maig de 1522, a Burjassot, per cinc sicaris al preu de 44 000 sous i sotmès, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge. La versió que la historiografia n'ha donat és molt heterogènia: Sandoval i Santa Cruz l’anomenen Juan de Bilbao, Escolano, Enrique Enríquez de Ribera, i Molina, Viciana i els cronistes més antics, Enrique Manrique de Ribera. Quant a la seva doctrina i significació, hom el considera jueu convers, cosa que ha portat alguns historiadors (Américo Castro i Julio Caro Baroja) a transcendentalitzar la influència dels conversos en les Germanies. Potser cal considerar-lo més aviat com un mite redempcionista dels llauradors de l’horta de Xàtiva i de València, explotats per la pressió impositiva i censal. La figura de l’Encobert ha merescut l’atracció de la literatura (obres dramàtiques de Ximénez de Enciso, García Gutiérrez, Pérez i Escrich, Fernández i González i una novel·la de Vicent Boix). La fugacitat històrica del personatge real fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l’argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel març del 1523.

Col·laboració: 
EGC

Llegir més...