Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa: calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home. Es retirà a Menilmontant (1832), on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure. Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez. El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies col·lectives agrícoles fou rebutjat (1841). Finalment, dirigí la construcció del ferrocarril París-Lió-Mediterrània, segons un projecte de Saint-Simon. Publicà Science de l’home (1858) i La vie éternelle (1861).