Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai (1106) i empresonat. Normandia fou, així, incorporada a la corona. Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia. S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a un acord. Reduí el poder dels nobles i acomplí una centralització administrativa, expressió de la qual fou el poder creixent que atorgà a la cúria règia.