Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França. Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys; obtingué la victòria d’Azincourt (1415), i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia (1419). Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes (tractat de Troyes, 1420). Fou reconegut rei de França pels Estats Generals, però aquest títol reial hagué d’ésser confirmat pel seu hereu, Enric VI, sobre el camp de batalla.