Ocupà la càtedra de geometria a la Universitat de Roma (1922-46). Els seus treballs matemàtics més importants fan referència a l’estudi de les superfícies algèbriques des del punt de vista geomètric. Traductor dels Elements d’Euclides (1925-36) i de texts de Demòcrit (1948) a l’italià, dedicà nombrosos treballs a la història de la ciència, especialment de les matemàtiques i la lògica, i als problemes metodològics vinculats amb el pensament científic. És autor de Problemi della scienza (1906), Per la storia della logica (1922), Lezioni sulla teoria delle superficie algebriche (1932), Compendio di storia del pensiero scientifico (1937) i Le matematiche nella storia e nella cultura (1938).