Trencà el setge de Móra (1289) posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó. Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa (1298), que disputà més tard als hereus de l’almirall (1312). Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia (1296) i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix (1297). Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília (1299). Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li havien usurpat els genovesos (1308). Fou conseller reial. Poc temps abans de morir, lliurà al rei els seus llocs d’Altafulla, Falset, Móra i Tivissa.