Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el col·lapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876. El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà. Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia. Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita.