D’origen oriental, commemora la manifestació de Crist. Les interferències amb la festa de Nadal (d’origen occidental i del mateix segle IV) donaren a l’Epifania un sentit diferent a l’Orient i a l’Occident. Aquí li fou aplicat, desplaçat del Nadal, el caràcter de manifestació de Crist als mags. A l’Orient, per contra, hi ha estat sempre commemorada la manifestació de la divinitat de Crist al moment del seu baptisme. Això respon a una cristianització, a Egipte i Aràbia, de les festes del solstici d’hivern, el sis de gener (a Roma s’esdevingué el mateix amb el Nadal, el 25 de desembre), que els gnòstics del segle II consagraren al baptisme de Crist. El contingut diferent de l’Epifania a l’Orient i a l’Occident es reflecteix, naturalment, en la seva representació artística. Per l’Orient hom coneix exemples famosos del baptisme de Crist, sobretot en frescs i en icones. A l’Occident, l'adoració dels Reis Mags, objecte de l’Epifania, ha tingut una abundant representació.
Retaule de l'Epifania, realitzat pel taller dels Della Robbia (1475, Museu del monestir de Pedralbes)
JoMV
Als Països Catalans, la més antiga és potser un mosaic —deteriorat— del mausoleu de Centcelles. Després apareix més clarament en un mural preromànic (segle XI) de Casanoves (Rosselló) i esdevé un tema molt repetit al romànic (absis de Santa Maria de Taüll, portada d’Agramunt i en diversos capitells: portal del claustre de la seu de Tarragona) i al gòtic (la de Ferrer Bassa, a Pedralbes, o bé les de nombrosos retaules, com els escultòrics de Pere Oller, a Vic, o el de Pere Joan, a Tarragona, o els pictòrics del Mestre de Banyoles o de Joan Reixac, al Museu d’Art de Catalunya, o bé la taula central del retaule del Conestable, de Jaume Huguet, considerada la millor Epifania catalana). En l’art renaixentista destaquen les interpretacions de Roderic d’Osona el Jove (National Gallery, de Londres) o de Vicent Macip (catedral de Sogorb).