Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola: conreus de secà (cereals, olivera, vinya) i de regadiu (bleda-rave, blat de moro, fruiters). Té indústria alimentària (oliera, vinícola i fruitera), ramaderia, amb més de 20.000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel. Al terme hi ha dos polígons industrials.
Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta (Saragossa) a Mérida. Conquerida pels gods i el musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses batalles, la més destacada de les quals és l’ocorreguda el 1348 entre Pere el Cerimoniós i el nobles aragonesos ( batalla d’Épila ). Gràcies als comtes d’Aranda, al segle XVI la vila visqué una època d’esplendor cultural.
Entre els seus monuments destaca l’església de Santa Maria la Major, el convent de les Concepcionistes (s. XVII), el palau del Comte d’Aranda i el santuari de Rodanas, a uns 16 km de la vila.