La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er (que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix), afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia. La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er (2 350 m alt) i al SW per la tossa del Pas dels Lladres (2 662 m) i la serra de l’Artiga. La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges (222 ha). Hom conrea 56 ha de cereals (sègol i blat) i 4 ha d’hortalisses. El bestiar boví (190 caps) és una de les principals fonts de riquesa. La cooperativa lletera d’Er (unida amb les de la Cabanassa i Prada des del 1968) rep i pasteuritza uns 90 000 litres de llet diaris, de tota la comarca. Tradicionalment han tingut anomenada els peirers, o mestres d’obres, d’Er, que treballaven als hiverns al Rosselló i a la resta del Principat i a les regions occitanes veïnes. Dins el terme hi ha l’estació d’esquí del Puigmal, que comprèn dues zones d’accés: la de Cotzé i la de les Planes. És un centre d’estiueig. El poble (1 440 m alt), que agrupa tota la població del municipi, és dividit en dos nuclis: Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, sobre una elevació, al peu de la roca de Carbanet, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia, i la nova església parroquial de Sant Genís, on és conservada una inscripció del 930 commemorativa de la consagració de l’església.
