El 1908 emigrà a París per raons polítiques; hi escriví Stikhi (‘Versos’, 1910). Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra. Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques.
No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novel·les i articles periodístics, és principalment un poeta. Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito (‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922); Trest D. E. ili Istorija gibeli Jevropy (‘El trust D.E. o la Història de la caiguda d’Europa’, 1923); Tridcat’ trubok (‘Les tretze pipes’, 1923); Padenije Pariža (‘La caiguda de París’, 1941-42, premi Stalin 1942); Bur'a (‘La tempesta’, 1947, premi Stalin 1948); Dev'atyj val (‘La novena onada’, 1951-52); Ottepel' (‘Desglaç’, 1954), i els tres volums de memòries Ljudi, gody, žizn (‘Homes, anys, vida’, 1961).