Fill d’Eric V i d’Agnès de Brandenburg. S'enfrontà a la noblesa i a l’alt clergat; empresonà l’arquebisbe Jens Grand (1294), però fou excomunicat i hagué d’obtenir el perdó del papa Bonifaci VIII (1303). Vençut per noruecs i suecs, signà la pau el 1309. Derrotà els nobles dirigits pel duc Valdemar IV de Slesvig i ocupà algunes ciutats alemanyes, però les revoltes camperoles (1313) l’arruïnaren i cedí una gran part del seu patrimoni als prínceps estrangers o als grans senyors del regne.