Fill de Felip (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill. Batlle general de Catalunya (1608), lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida (1613). Fou conseller reial de Felip III de Castella. Lloctinent i capità general de Sardenya (1617) per dos triennis. Fou comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume, i batlle general de Catalunya.