Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bel·licista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts. El 1917 obtingué del Reichstag (del qual era diputat des del 1903) una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne (1918). Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer (1919), del qual fou ministre de finances; relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir. Fou assassinat pels nacionalistes.