El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles (2.099 m alt) i de la Segalissa (1.808 m). Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys. També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958; un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta. L’activitat agrícola és minsa: unes 30 ha de superfície agrícola dedicades als arbres fruiters, la vinya, les pastures i el farratge; hi ha bestiar oví.
El poble (881 m alt), esmentat ja el 876, és dividit en dos nuclis, Escaró d’Avall i Escaró d’Amunt, situats al vessant oriental del coll de la Llosa, prop del torrent de l’Orri, a mig camí dels quals hi havia l’església parroquial de Sant Martí, romànica, la qual fou reconstruïda el 1954.