Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic. Fou crític musical i d’art de La Vanguardia, que signava com a Fausto, i més tard codirector d’aquest diari, on col·laborà amb Agustí Calvet, Gaziel. Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), sovint amb el pseudònim de Juan Cabal. Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942.