Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil (1937). Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès (1937-39). El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any. Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol. Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà 253 partits i marcà 220 gols, cinquè màxim golejador de la història del club. En el seu palmarès consten tres Lligues (1945, 1948, 1949), una Copa del Generalísimo (1942), final en què marcà dos gols, una Copa Llatina (1949), tres Campionats de Catalunya (1935, 1936, 1937), una Copa d’Or (1945) i una Copa Eva Duarte (1948). En retirar-se rebé la medalla al mèrit esportiu. Fou dues vegades internacional amb Espanya i actuà en deu ocasions amb la selecció catalana. Com a entrenador dirigí el Badalona, el Sabadell, el Castelló i el Llevant. Per últim, passà al cos tècnic del Barça com a preparador dels equips infantils, tasca que exercí fins la seva jubilació. És fill seu el també futbolista Ricard Escolà i Sala.