Escola Catalana d’Art Dramàtic

Aula de l' Escola Catalana d’Art Dramàtic

© Fototeca.cat

Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any; fou dirigida per Adrià Gual.

El primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó. Inicià la publicació d’una col·lecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera. Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt. Amb la Dictadura canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional, l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual hi continuà com a director. Portà llavors una vida marginada, si bé organitzà un congrés internacional, amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. Amb la República prengué el nom d' Institució del Teatre .