OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Escola Massana

L' Escola Massana
© Fototeca.cat
art art i ensenyament enseny
Nom amb què és coneguda l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, abans denominada Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.

Fou fundada sobre el llegat d’Agustí Massana i Pujol (1855-1921) a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d’iconografia i d’indumentària, la dotació d’un premi d’investigació sobre temes artístics i la creació d’una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició. Amb el patronatge de l’ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l’Escola Massana fou impartit l’any 1929 a l’estatge d’aquella entitat, al carrer d’Avinyó. El primer director de l’Escola fou el pintor Jaume Busquets i Mollera i les tècniques que inicialment s’hi ensenyaren foren l’esmalt, el vidre, el retaule i el repussat de metall. Encarregats d’aquestes matèries eren, respectivament, Joan Muntasell, Bonaventura Sabaté i Xavier Corberó. L’any 1932 la seu de l’escola es traslladà a la casa de l’Ardiaca —on encara roman la biblioteca Massana— i tres anys més tard s’assentà ja a l’estatge actual, al pati de l’hospital de la Santa Creu. Del sistema pedagògic obert i actiu posat en pràctica aquests primers anys es passà, després de la guerra civil, a un ensenyament més estricte i rígid. Des del 1940 n'era el director l’esmaltador Miquel Soldevila, amb el qual s’instaurà la secció de ceràmica. D’aquesta tècnica en fou responsable Josep Llorens i Artigas. En morir Soldevila (1956), la direcció de l’escola recaigué en Lluís M.Güell, amb el qual es produí una gran ampliació de les tècniques que fins aleshores s’hi ensenyaven i, consegüentment, augmentà de manera important el nombre d’alumnes. Així doncs, s’anaren creant les seccions de pintura (1956), estampats (1956), tapissos reposters (1958), joieria (1959), tapissos (1959), escultura (1960), laca japonesa (1961), plàstica publicitària, després disseny gràfic (1961), i disseny industrial i d’interiors (1965). El 1991 afegí dues especialitats al pla d’estudis: dibuix i il·lustració, i una opció intermèdia, procediments contemporanis de la imatge. De l’any 1977 al 1980 en fou director Joaquim Sabaté, el qual regí un període de transició, i des del 1981 ho és Francesc Miralles, que n'ha iniciat la modernització pedagògica. Posteriorment han dirigit la institució Lluís Doñate fins el 1993, que fou substituït per Jesús Àngel Prieto. El 1986 rebé el primer premi de la Italia's Cup de disseny, ofert per l’Institut Politècnic de Milà i que guardona la tasca dels centres educatius artístics europeus.

Col·laboració: 
JBrC

Llegir més...