Escrivà

Devien provenir del Rosselló o de Lleida. Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà (mort en 1256-59), senyor de Patraix per donació del rei i notari reial (1227-51). Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà (mort el 1275) fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València (1268) i batlle del regne (1270-75). Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà, senyor de la baronia de Patraix (mort després del 1269), que degué ésser el pare d'

Arnau Escrivà (mort vers el 1322), senyor de la mateixa baronia. Aquest —que tenia un germà uterí, dit Andreu d’Albalat— serví Jaume II en la guerra contra Almeria (1309). El fill i hereu d’Arnau i de la muller, Joana Garcia, Joan Escrivà i Garcia (mort el 1355), lluità contra la Unió, comprà al rei les baronies d’Alaquàs i de Cortitxelles, representà el Regne de València a Barcelona (1339) en l’acte de vassallatge de Jaume III de Mallorca, prengué part, amb un fill, en l’expedició contra l’illa (1343) i passà a Sicília a prestar suport al casal d’Aragó contra els Anjou. Joan fou casat amb Maria-Eiximenis Romeu. La baronia de Patraix restà en indivís a mans dels seus fills Guillem i Jaume; la seva filla Maria-Eiximenis Escrivà (morta vers el 1418) es casà amb el mestre racional Pere d’Artés. El fill gran de Joan, Guillem Escrivà i Romeu (mort abans del 1395), consenyor de la baronia de Patraix, i la seva muller Brunissenda foren pares de Jaume Escrivà, i aquest, de Joan Escrivà (mort el 1427), senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades, l’herència del qual, pel fet d’haver mort (1439) sense successió, fou adjudicada a la seva germana Brunissenda Escrivà i Pujades (morta vers el 1463), muller de Gilabert Dalmau, àlies Sanoguera. Llur fill Joan Escrivà, àlies Joan Sanoguera, reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina. Jaume Escrivà i Romeu, consenyor de la baronia de Patraix i senyor d’Alaquàs, l’altre fill de Joan Escrivà i Garcia, es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní (dit Manfred de Romaní Escrivà) (mort en 1426-27), que el 1404, quan es trobava en greus destrets econòmics, rebé tota l’herència de la seva cosina germana Elisenda de Romaní, que incloïa la baronia de Beniparrell. Per aquest fet Manfred i els seus descendents hagueren d’avantposar al propi cognom el de Romaní o usaren aquest a continuació del primer, que fou la forma que es consolidà. El seu net Mateu Escrivà de Romaní i Saranyó (mort el 1503) posseí la baronia d’Alaquàs. El fill gran i hereu de Manfred, Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó (dit Eiximèn Peres de Romaní Escrivà) (mort després del 1463), senyor de mitja baronia de Patraix i de la de Beniparrell, fou conseller i primer falconer de Joan II. Es casà amb Beatriu Ram (hereva del seu germà Ferrer Ram, i també de Pere Ram, protonotaris d’Alfons el Magnànim), la qual cosa emmenà la protecció dels reis Trastàmara envers la seva família. Llur fill gran Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram (dit Eiximèn Peres de Romaní Escrivà) vengué a Lluís Pallars de Vilanova la meitat de Patraix, i al comte de Cocentaina, Joan Roís de Corella, tot Beniparrell. El seu fill i hereu Jaume Escrivà de Romaní i Serra (mort sense prole el 1519) inicià a la cort del governador, per raó de vincle, la recuperació de Beniparrell, que obtingué el seu germà i successor Baltasar Escrivà de Romaní i Senna (mort vers el 1547). El fill d’aquest, Gaspar Escrivà de Romaní i de Saavedra (mort el 1597), perdé Beniparrell per sentència de l’audiència de València del 9 de gener de 1581, que fou adjudicat a Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, però Gaspar apel·là tot d’una al consell reial. El plet s’allargà indefinidament, i entretant els caps d’ambdues línies s’anomenaren barons de Beniparrell. Extingida la descendència legítima de Gaspar, Beniparrell restà definitivament en la línia fundada per Joan Escrivà de Romaní i Ram, la successió primogènita del qual havia seguit per Joan Escrivà de Romaní i de Montpalau (mort el 1548), Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl (mort el 1563), que amb el seu matrimoni amb Àngela Sabata de Mercader, senyora d’Argeleta i Boinegro, incorporà a la casa aquestes baronies, i Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (germà de Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader). Tots els primogènits esmentats foren senyors de la baronia de Patraix, mestres racionals del Regne de València i castellans de Morella, Olocau i Callosa. Joaquim s’arruïnà amb el plet de Beniparrell, guanyat el 1581 i disputat a Madrid des del 1584, i el darrer any de la seva vida (1600) veié posats a subhasta els seus béns, entre aquests la baronia de Patraix, que fou comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda. Mort Joaquim sense fills mascles, els seus drets damunt Beniparrell passaren al seu germà Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Línies principals dels Escrivà als segles XVII-XIX

Aquest (mort el 1603), baró de Beniparrell (per sentència del 1581, impugnada per la part contrària) i d’Argeleta i mestre de la seca de València, fou pare de Jaume Escrivà de Romaní i Mateu (mort el 1630), que fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona, d’Onofre, que formà la línia dels comtes d’Alcúdia, i de l’hereu, Pere Escrivà de Romaní i Mateu (València 1572 — 1630), baró de Beniparrell i d’Argeleta i receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur net Joan Escrivà de Romaní i Mercader (mort el 1667) fou baró de Beniparrell i d’Argeleta i adquirí per matrimoni la senyoria d’Alboi. Fou receptor de la batllia general de València i mestre de la seca, càrrec que heretà el seu fill Lluís Escrivà de Romaní i Sanç d’Alboi (València 1659 — 1712). El seu besnet Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner (València 1793 — Barcelona 1850) obtingué (1823), per matrimoni, el marquesat de Monistrol d’Anoia. Dels seus fills, Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai formà la línia secundària dels marquesos d’Argeleta, en la qual sobresortí el seu fill Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba; Guillem Escrivà de Romaní i de Dusai formà la línia secundària dels comtes de Casal; i l’hereu Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai, que continuà la línia troncal. La línia dels comtes d’Alcúdia fou iniciada per Onofre Escrivà de Romaní i Mateu (1577-1621), cavaller de Montesa, patge de Felip II de Castella i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerònima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet llurs descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Llur fill Gonçal Escrivà d’Íxer fou fet comte de l’Alcúdia (1645) i era pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau. Aquest darrer fou succeït pel seu fill Baltasar Escrivà d’Íxer i de Montsoriu, tercer comte de l’Alcúdia i, com a hereu de la seva mare, comte de Xestalgar; fou també majordom i conseller del rei. A la seva mort, els títols passaren als Castellví, comtes de Carlet. Establerta a Pego hi hagué també una família Escrivà, que posseí la baronia de Benifallim. A ella pertanyien Francesc Escrivà (s XVII), casat amb Càndia Ferrando, i llur rebesnet Cir Escrivà i Martínez de la Raga, cavaller de Montesa.

Altres línies dels Escrivà

La línia dels senyors d’Agres fou fundada per Andreu Guillem Escrivà, el fill segon d’Arnau, senyor de Patraix, que era menor d’edat el 1283. Hom el pot identificar amb el que comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el que l’any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l’infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a les mans del seu fill (?) Andreu Guillem Escrivà, igualment lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Aquest Escrivà es casà amb Marieta d’Artés, rebé Agres de Pere el Cerimoniós durant la guerra de la Unió, i morí amb un fill seu (1347) en la batalla de Pobla Llarga. El succeí el seu fill Andreu Guillem Escrivà i d’Artés, senyor d’Agres, que es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès, i traspassà el 1379. Cal suposar fill seu el successor a la baronia d’Agres, Andreu Guillem Escrivà, que visqué fins el 1397; l’any 1384 fou hereu universal d'Arnalda Escrivà, vídua sense fills de Blasco Fernández de Heredia i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda, probablement filla de Pere Guillem Escrivà, que era senyor de Ràfol el 1333 i possiblement fill del primer Andreu Guillem. L’hereu d’Arnalda era camarlenc de la infanta Joana el 1384, i adalil de les escortes de València per Joan I el 1390, càrrec que li confirmà Martí I el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la infanta esmentada. El seu fill gran, Arnau Guillem Escrivà (mort el 1417), degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans dels seus successors: el fill Arnau Guillem Escrivà i Oller (mort el 1420) i el net Arnau Guillem Escrivà (mort vers el 1486); aquest darrer perdé Ràfol en pública subhasta l’any 1437 i veié premorir-li el fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera, amb la qual cosa aquesta línia s’extingí amb la filla Peirona Escrivà i Civera, que morí després del 1500 sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i amb Galeàs Joan. La baronia d’Agres havia passat a Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida, fill del darrer matrimoni d’Andreu Guillem, hereu d’Arnalda, amb Sibil·la de Pròixida, pares també de Sibil·la Escrivà i de Pròixida, àvia paterna de Roderic de Borja, papa Alexandre VI (hom l’havia anomenada, per error, Sibil·la d’Oms). Jaume Guillem (mort el 1411) l’any 1404 vengué Agres i l’Alcudiola de Canals a Ramon Despuig, però el 1413 la seva vídua Blanca de Copons recuperà l’Alcudiola de Canals, lloc que (havent mort sense successió el 1425 l’hereu Pere Guillem Escrivà i de Copons) passà successivament a Jaume Guillem Escrivà i de Copons (mort el 1429) i al fill d’aquest, Jaume Guillem Escrivà i Martí, que fou occit el 1455 durant les seves discòrdies amb la banda dels Boïl i dels Lladró; tot d’una la seva vídua, Isabel Serra, es casà en segones noces amb Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram. No havent deixat successió, l’Alcudiola passà a l’oncle de Jaume Guillem, Eduard Guillem Escrivà i de Copons (mort entre el 1460 i el 1466) i al seu fill Eduard Guillem Escrivà i de Cervato; aquesta línia s’extingí devers el 1500. La línia dels senyors de l’escrivania de València prové de Guillemó Escrivà (mort en 1252/54), notari reial (1237-47), com el seu pare Guillem, i fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (nat vers el 1243 i mort després del 1274), que hom pot suposar pare de Jaume Escrivà (documentat en 1272-73), avi de Guillem Escrivà (mort abans del 1329) i besavi de Jaume Escrivà (mort abans del 1348), senyor de l’escrivania de València i patró del benifet de Sant Guillem fundat per Guillemó, que potser cal identificar amb el Jaume Escrivà a qui el 1324, juntament amb Ramon Muntaner, Jaume II encomanà la missió d’armar les galeres de València per a la guerra de Sardenya (però alhora hi havia un altre Jaume Escrivà, cavaller, mort el 1349). El Jaume senyor de l’escrivania feu hereu el fill segon de la seva única filla, Peirona Escrivà, muller de Pere Roís de Corella. Aquest net, senyor de l’escrivania, prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?), es casà amb Mateua de Montcada i fou el pare de Jaume Escrivà i de Montcada, amullerat el 1426 amb Isabel Joan, pares ambdós de Pere Roís Escrivà, el qual, havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, abans de morir, el 1477, feu hereu, el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella. L’altre fill de Guillemó, Arnau Escrivà, és identificable amb qui fou batlle de València (1286-87) i amb qui morí devers el 1317, i deixà, entre d’altres, un fill homònim, probablement l'Arnau Escrivà que fou també batlle l’any 1327. Els altres Escrivà esmentats en el llibre del repartiment de València sembla que devien ésser parents del notari Guillem, Ramon Guillem i Salvador Guillem Escrivà, que reberen donacions a València. No hi ha cap document que provi el parentiu del notari major amb Berenguer Escrivà (que hom troba a Sueca i Cullera), amb (Domènec? Dionís?) Escrivà (a València), amb Joan i Bertran Escrivà (potser pare i fill a València i a Gandia), i amb Bernat Escrivà (a València i a Borriana), potser pare del Bernat Escrivà que hom ha proposat com a autor de la Crònica de Bernat Desclot. Tampoc no és provada documentalment la relació entre el notari major, Guillem, i la línia de Xàtiva, iniciada per Pere Escrivà, senyor de Xulella (1245), casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d’Hongria), pares, ambdós, de Marieta Escrivà (traspassada després del 1272, muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima) i possiblement també de Guillem Escrivà, mort en la batalla del 15 d’agost de 1285 entre Pere el Gran de Catalunya-Aragó i Felip l’Ardit de França. Probablement hi eren emparentats els Escrivà que passaren ocasionalment a Eivissa: Pere Escrivà d’Eivissa (mort vers el 1317) i el seu fill Francesc Escrivà d’Eivissa (mort després del 1318), veí de Xàtiva. Un probable germà del Pere acabat d’esmentar, Guillem Escrivà d’Eivissa (mort el 1303), fou senyor de Beniboquer, l’Alcúdia i l’Énova, comprades al rei Alfons el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort després del 1317), i potser fou també filla seva Pelegrina (els documents no en donen el cognom), el marit de la qual, Joan de Boixadors, pledejava amb els Sarrià sobre la jurisdicció de les tres alqueries tot just citades. Parents seus devien ésser els probablement germans Francesc Escrivà d’Énova (mort vers el 1548), casat amb Dolça, i Antoni Escrivà d’Énova, casat amb Isabel, pares, tots dos, dels menors (1474) Francesc, Pere i Miquel Escrivà. La línia dels Escrivà de Xàtiva és documentada fins al segle XVI i més ençà encara.