Estudià enginyeria i filosofia, però és dedicà de jove a la música. Amplià els seus coneixements musicals a França, Bèlgica i Alemanya i treballà la composició amb Camille Saint-Saëns i Max Reger. Del 1931 al 1936 presidí la Junta Nacional de Música, i més tard dirigí el conservatori de Madrid. Residí a Brussel·les del 1939 al 1951. El 1948 la UNESCO li encarregà un estudi per a definir el diapasó únic. Membre estranger de l’Institut de France i president de la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia (SIMC). Guanyà el primer premi de composició en el concurs internacional de Viena (1911) amb Suite llevantina , per a orquestra. La seva producció és basada en gran part en una escala o escriptura molt original, inspirada en la música popular d’Alacant. Les seves obres principals són la Sonata per a violí i piano (1913), un quartet per a cordes (1920), el preludi simfònic Don Quijote velando las armas (1924), la cantata escènica. La nochebuena del diablo (1926), amb versió escènica del 1967, el ballet El contrabandista (1928), dues suites sobre temes populars per a orquestra de cordes (1931, 1933), la Sonata del sur (1943), per a piano i orquestra, obra que en la seva versió primitiva era per a piano, la Sonate espagnole (1949), una Simfonia per a cor i orquestra (1950) i el Segon concert per a corda (1956). És autor també de cançons i de llibres d’estètica musical. El 1924 reformà la part musical de la Festa d’Elx. L’any 1956 la ciutat d’Alacant creà el premi internacional de composició Òscar Esplà. També duu el seu nom el Conservatori Superior de Música d’Alacant.
Òscar Esplà i Triay
© Fototeca.cat
Compositor.