Són dividides en dos grups: les Septentrionals i les Orientals. Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia; en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites. Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses; entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos. Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1.000 m d’altitud; els punts més alts són Kerketéus (1.440 m) i Óros Atábyros (1.215 m). L’agricultura és la principal font de riquesa; els conreus són els típics mediterranis (vinya, oliveres, algunes hortalisses i figueres). La ramaderia és d’ovelles i cabres. L’activitat industrial és representada per la blanqueria i l’artesania. Els darrers anys s’hi ha desenvolupat també el turisme.