OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

l’Esquerda

Jaciment arqueològic
Osona

Sumari de l’article

Vista general de l'Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).

Origen i evolució

El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval.

Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC. En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud. Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és d’aquest moment. Com a important zona de pas, aquest lloc fou reaprofitat també durant l’avanç del domini cristià franc, en lluita contra els musulmans. Roda era en aquell moment un punt estratègic de la Marca Hispànica, i l’any 826, Aissó, revoltat contra el domini franc de Lluís el Piadós, destruí Roda Ciutat (nom amb què s’anomenava l’Esquerda en alguns documents medievals), com també altres fortificacions osonenques que restaren abandonades.

Una nova ocupació del lloc és ben documentada a partir de l’any 927. La documentació medieval aporta força informació i parla d’una església dedicada a Sant Pere, que fou substituïda al segle XI per un nou edifici religiós, al voltant del qual s’instal·là el poblat baixmedieval. En aquell moment, l’antiga Roda Ciutat començà a anomenar-se Sant Pere de Roda. L’Esquerda continuà sent un espai ben fortificat. La muralla d’origen visigòtic s’utilitzà, amb diferents reformes, fins l’any 1314.

Aquest terme era travessat per un camí, anomenat strata Francisca, que anava a França.

Al començament del segle XIV, el lloc fortificat de l’Esquerda fou destruït a causa de les lluites entre els Cabrera, els senyors del lloc i el bisbat de Vic. La fortificació de Roda fou destruïda l’any 1302 durant l’atac d’una expedició enviada per Jaume II contra el vescomte de Cabrera. El rei donà permís per a la seva reconstrucció, però l’any 1314 els homes del bisbe de Vic, amb el consentiment del rei, destruïren definitivament el lloc. Això provocà que els habitants de l’Esquerda, que ja havien començat a instal·lar-se prop de l’església de Santa Maria del Cap del Pont a partir del segle XII, abandonessin definitivament l’Esquerda. Així es formà el nucli actual de Roda de Ter.

El poblat de l’Esquerda fou declarat bé cultural d’interès nacional l’any 2006.

El poblat

Tombes antropomorfes de l'Esquerda
PCB75 (CC BY-SA 2.0)
Entre les restes arqueològiques, hi ha la muralla d’origen visigòtic que delimitava el poblat, del segle VI dC, que posteriorment fou reaprofitada i reformada. Darrera aquesta muralla hi ha la muralla ibèrica, formada per grans torres massisses i que es construí al voltant del segle V aC, així com diversos tallers i construccions relacionats amb la defensa d’un important assentament ausetà.

Resten també ruïnes de l’església romànica del segle XI, al voltant de la qual hi ha la necròpolis, i tot d’estructures que corresponen als segles XII i XIII. A banda i banda del que era el carrer central, entorn d’una plaça i de diversos carrers petits i estrets, es poden observar construccions de planta rectangular, fetes de pedra i tàpia, i amb una o dues habitacions, que corresponien a habitatges, tallers o magatzems. Així mateix, s’ha trobat una estructura, oberta a la plaça, on el picapedrer emmagatzamava pedres i lloses, ordenades per mides. Un altre espai és el que estava reservat a tasques relacionades amb l’emmagatzematge i la transformació d’aliments: s'hi han trobat un graner, un molí i un trull. A la plaça del poblat hi ha tombes antropomorfes, excavades a la roca, que segueixen l’esquerda oberta del terreny. Són anteriors a les construccions, que s’hi van sobreposar, i daten dels segles VIII-X. També hi ha tombes antropomorfes a l’entorn més immediat de l’església, que són anteriors a la construcció de l’església romànica. A la necròpolis també s’han descobert tombes de llosa, datades al segle XI al XIII, i un nivell més modern amb enterraments amb calç del segle XIV.

Les excavacions també han descobert diferents objectes de ceràmica (gerres, olletes globulars, plats, bols, cassoles); restes d’eines agrícoles de ferro, sivelles de bronze ornamentades; peces d’un collaret d’os; ampolletes de vidre, etc.

Les anàlisis que es feren de les restes humanes permeten parlar d’una alta mortalitat infantil i d’una esperança de vida de 25 a 40 anys per a les dones i de 50 a 60 per als homes. Les malalties més habituals, que han deixat marques en els ossos, eren l’artrosi i l’artritis. L’alimentació durant l’alta edat mitjana era més rica en carns, i durant la baixa edat mitjana augmentà el consum de cereals.

Les restes de l’església

Les restes de l’edifici mostren diferents etapes constructives. L’església romànica era de nau única i absis semicircular a l’est. Al mur sud, l’únic que resta dempeus, hi ha l’arrencament dels arcs torals de la volta, dues finestres de doble esqueixada i una porta que dona a l’exterior, on es pot veure un cos quadrat afegit que devia pertànyer a un campanar o a la torre d’una fortificació. El mateix mur té un rebaix de forma cilíndrica que es pot relacionar amb una torre, de la qual no es té cap altra evidència. La façana principal era situada a l’oest, al lloc on hi ha, a terra, una pedra amb dos forats que formaven part del tancament de la porta. Dins de l’espai ocupat per l’absis es distingeixen els fonaments d’un altre absis, difícil de datar. Les tombes antropomorfes, que van quedar tallades en fer-hi l’església romànica, es podrien relacionar amb aquesta església més antiga, documentada al segle X, feta de fusta o pedra. Arran de l’absis hi ha una fornícula. Els catorze forats que es veuen a terra, a l’interior de l’església, podrien ser els encaixos d’una estructura de fusta d’un lloc de culte primitiu.

Procedent, segurament d’aquesta església, o de l’església de Santa Maria del Cap del Pont, el Museu Episcopal de Vic conserva una talla de la Mare de Déu, a la qual li falta el Nen, datada al segle XII.

Col·laboració: 
MOS

Llegir més...