Esposada pel rei persa Assuer, aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus. Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim. La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos (s. III). Les il·lustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres (s. XIII), tapissos flamencs (s. XV-XVII) i francesos de Gobelins (s. XVII-XVIII)— o bé representen escenes aïllades: Ester davant Assuer (Tintoretto), El prec d’Ester a Assuer (Rembrandt).