i Josep Esteve i Bonet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Esteve i Bonet

Escultura
Josep Esteve i Bonet, retrat de l’escultor Agustí Esteve i Marqués
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor.
València, 1741 — València, 1802

Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat (València 1682 — 1766), de família alcoiana. Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara; el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi. Acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la col·lecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando. El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV. Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i ensucrada, però d’una certa qualitat. És autor d’un pessebre d’unes cent trenta figures per al futur Carles IV, del Sant Mateu de la petxina del cimbori i els sants Felip, Jaume i Judes de la cornisa del creuer de la seu de València. Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936. Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella i Josep Esteve i Vilella (València 1766 — ?), escultor i acadèmic, pare del pintor i escultor Antoni Esteve i Romero (? — València 1859) —que dirigí l’Acadèmia de Sant Carles— i avi dels escultors Josep i Rafael Esteve i Badia .

Col·laboració: 
JFI

Llegir més...