Fill i successor d’Esteve Uroš III, que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària (1331). Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa (1340). Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc. Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia (1342-45), Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia (1348), però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians.
Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia. El 1349 promulgà un codi (zakonik) d’inspiració bizantina. Atacat el 1354 pels hongaresos, els expulsà de Belgrad; organitzà alhora una expedició contra els turcs (1355) i ocupà Adrianòpolis. Amb la seva mort l’imperi serbi, que havia assolit amb ell una gran dimensió i solidesa, decaigué ràpidament.