OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Estíria

Nom alemany d’Steiermark (de)
Divisió administrativa
Àustria

Sumari de l’article

Nom alemany d’Steiermark (de)
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
Població: 
1.206.317 h
[est 1995]
Extensió: 
16.387 km2

La capital és Graz. És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina. La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern (2 747 m). La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge (2 995 m alt.). La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines (Fischbacher, Packalpe, Koralpe) flanquejades per un piemont format de materials terciaris. La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom hi desenvolupa fa que sigui la zona vital de l’Estíria. El clima és fred i humit, amb una temperatura mitjana el mes de gener de 0°C i una pluviositat anual d’uns 1 000 mm. La població, força estancada en el seu creixement, es concentra a la vall del Mur-Mürz, on hi ha una sèrie de ciutats manufactureres i industrials (Leoben, Kapfenberg, Bruck, Kuittelfeld). La densitat de la població és de 73,4 h/km2 (1993), inferior a la mitjana de l’estat. La riquesa principal és l’explotació del bosc, el qual cobreix el 49% del territori del land i representa el 26% aproximat del total austríac i produeix fusta, en gran part per a l’exportació. L’agricultura hi té escassa importància; els conreus principals es localitzen al sud i en algunes valls interiors: cereals, bleda-raves, vinya i fruita. La presència de jaciments de ferro (Eisenerz), lignit i magnesita, hi ha creat una destacada indústria siderúrgica i metal·lúrgica, a les quals s’han afegit d’altres, com la química, la paperera i la tèxtil. El principal centre industrial és Graz.

La història

Habitada per celtes i il·liris, l’Estíria formà part de les províncies romanes de Nòrica i Pannònia. Pertangué a la Marca Caríntia dins l’imperi Carolingi (788). La desmembració del marcgraviat de Caríntia (1050) atorgà el territori a la família Steyr, que originà el nom d’Estíria. Ducat independent des del 1180, el 1192 passà a Àustria, i el 1260 fou annexada a Bohèmia. El 1278, vencedor Rodolf d’Habsburg sobre Ottokar II de Bohèmia, Estíria passà a la casa d’Àustria. L’emperador Carles V l’heretà de Maximilià I i la cedí al seu germà Ferran (1521). Es convertí al protestantisme (1530), però la Contrareforma la retornà al catolicisme; participà poc en la guerra dels Trenta Anys, però sofrí els atacs dels turcs, sobretot des del 1690. Fou annexada a Àustria el 1619, i el 1919 la Baixa Estíria, de majoria eslovena, fou cedida a Iugoslàvia.

Col·laboració: 
TMT

Llegir més...