i Estocolm | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Estocolm

Nom suec deStockholm (sv)
Ciutat
Suècia
Nom suec deStockholm (sv)
La ciutat d’Estocolm, capital de Suècia
© Corel Professional Photos
Capital de l’estat de Suècia i del län homònim.
Població: 
864.324 h
[est. 2010]

Situada a l’estret que separa el llac Mälar del Saltsjön, braç de la Bàltica, la ciutat s’estén sobre un grup de 15 illes i tres àrees continentals. El nucli primitiu és el Staden Mellan Broarna (‘ciutat entre ponts’), format per les illes de Stadsholmen, Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömborg, on es concentren els organismes del govern i que conserva en part la planta medieval. El pont de Norrbro l’enllaça amb el sector de Norrmalm, reurbanitzat com a modern centre comercial i de negocis. Entre els parcs de Gustav Adolfs Torg i Kungsträdgarden hi ha el centre de les finances. L’expansió urbana s’ha desplegat també cap a l’est, de caràcter residencial, cap al sud, més industrial, amb les instal·lacions portuàries de Stadsgarden i Hammarby, i cap a l’oest, a l’illa de Kungsholmen. A partir del 1952 l’organisme urbanístic regional que planifica l’expansió d’Estocolm i de l’àrea metropolitana ordenà el creixement per mitjà de la creació de centres suburbans amb àrees industrials pròpies i equipades cadascuna amb un ample centre comercial i de serveis. Entre aquestes aglomeracions es destaquen Wällingby a l’oest, Farsta al sud i Hägernästaden al nord. El creixement demogràfic ha estat paral·lel al de la industrialització: 100 000 h el 1850, 300 000 el 1900 i 807 909 l’any 1960, a partir del qual minvà la població de la ciutat, però s’incrementà la de l’àrea metropolitana. Concentra la sisena part de la població de Suècia. Estocolm és el centre de la vida econòmica del país, amb una gran irradiació comercial i una indústria diversificada (metal·lúrgica, paperera, tèxtil, de construcció naval, alimentària i tipogràfica). Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Universitat d’Estocolm, fundada el 1867, i Reial Institut de Tecnologia, el 1827. És seu del bisbat catòlic i luterà.

Fundada a mitjan s XIII, fou originàriament una plaça fortificada per a defensar, a l’entrada del Mälar, les ciutats de Sigtuna i Uppsala de les nombroses expedicions de saqueig dels carelians (1187). El 1252 Birger Jarl, veritable fundador de la ciutat, la convertí en la seva capital. Integrada el 1520 al regne de Dinamarca per Cristià II, no adquirí totalment la funció de capital fins a l’època de Gustau Vasa, que l’alliberà (1523) de la rigorosa dominació duta a terme per la Lliga Hanseàtica. El 1634 fou oficialment ratificada com a capital del país. El 1925 hi tingué lloc la conferència d’Estocolm, que reuní els representants de l’anomenat cristianisme pràctic per tal d’estudiar amb òptica evangèlica diverses qüestions econòmiques, socials i internacionals amb vista a la unitat dels cristians. Entre els monuments sobresurten l’església dels cavallers (s XIII), panteó reial, el palau reial, començat per Nicomedes Tessin el 1688 i acabat pel seu fill al s XVIII, l’ajuntament, amb la sala daurada seu de la recepció dels premis Nobel, els jardins i els pavellons de Drottningholm, chinoiserie setcentista, així com tot el barri vell medieval (Gamla Stan), origen de la ciutat. El Nationalmuseum, obert el 1792, conté obres d'El Greco, Rembrandt, La Tour, Chardin, Boucher, Roslin, Pilo, Daumier, Zorn i els impressionistes francesos, i el museu d’art modern té peces de Tatlin, Modigliani, Calder, Oldenburg, etc. El museu a ple aire de Skansen, fundat el 1891, reprodueix mostres d’arquitectura i arts populars.

Col·laboració: 
RAs / PFN / JaPC / FFV
Llegir més...