i Ramon Fabregat i Arrufat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Fabregat i Arrufat

Història    Política
ciències polítiques polít i història hist
Polític.
les Borges Blanques, Garrigues, 1894 — Mèxic, 1985

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català. Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló (1926), activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any. Posteriorment, s’establí a Bèlgica. S'oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928. Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa. De retorn a Barcelona s’afilià la Bloc Obrer i Camperol. Publicà Flandes, la Catalunya del Nord (1932), i traduí al català Léon Blum i T. Masaryk. Durant la guerra civil exercí com a director general d’Indústria de Catalunya, i el 1939 es tornà a exiliar, a Mèxic. Féu de llibreter i fundà Difusora del Libro, que permeté la distribució del llibre català a Mèxic. Fundà, amb V. Riera Llorca, J.M. Giménez Botey i J. Soler i Vidal, la revista “Pont Blau” (1952-63) i edità “Xaloc” (1964-81), amb Hermínia Ramon al capdavant de la redacció. Publicà a Edicions Catalanes de Mèxic, grup editor fundat per ell, Macià. La seva actuació a l’estranger.

Llegir més...