Antoni Fargas i Soler

(Palma, Mallorca, 1813 — Barcelona, 17 de juliol de 1888)

Compositor i crític musical.

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona. Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844-54), després (1850) Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat.

Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana. Col·laborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes. Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de Barcelona, des del 1845. 

Publicà, entre altres obres, Diccionario de música, ó sea, esplicacion y definicion de todas las palabras técnicas del arte, y de los instrumentos músicos antiguos y modernos, segun los mejores diccionarios publicados en Francia, Italia y Alemania (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Utilidad de la música a todas las clases de la sociedad (1878) i Influencia de la música en la sociedad (1885).

La seva visió estètica era principalment italianista, amb la qual cosa generà grans controvèrsies amb el wagnerisme que s’anava imposant a Catalunya. Destaca especialment la polèmica que mantingué amb el wagnerià Joaquim Marsillach en defensa de l’òpera italiana —Observaciones (en vindicación de la ópera italiana) al ensayo biográfico-crítico de R.Wagner por D. J .Marsillach Lleonart (1878) i Contestación a la contraréplica de Joaquín Marsillach y Lleonart a mis observaciones en vindicación de la ópera italiana (1879)—.

Fou objecte de sàtires tant a l’inici de la seva carrera (a El Genio i El Ángel Exterminador), com anys després (a Un Tros de Paper i a L’Esquella de la Torratxa de Frederic Soler).