Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis (1843). Amnistiat per Pius IX (1847), hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat (1848). En dimitir el govern (1849), fou exiliat a Torí, on col·laborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació (1851-52) i de l’interior (1860-61), comissari a Mòdena (1859) i primer ministre (1862-63). Escriví en els diaris oficials. La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 (1850).