i Josep Farran i Mayoral | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Farran i Mayoral

Literatura
literatura lit
Assagista.
Barcelona, 1883 — Barcelona, 1955

De formació autodidàctica, fou professor de l’Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. Seguí l’esperit i el gust de Xènius i col·laborà en “La Revista” i “La Veu de Catalunya”, entre altres publicacions. Defensà l’europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l’humanisme clàssic. Traduí Shakespeare, Flaubert, Swift, Plató, Aristòtil, etc. De la seva obra, desigual, cal esmentar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935).

Llegir més...