OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Farrera

Municipi
Pallars Sobirà

Sumari de l’article

Burg
© Fototeca.cat
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera ), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Població: 
133 h
[2009]
Extensió: 
62 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca. Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò (ambdós de l’Alt Urgell), a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia.

El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado. El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia; rep al curs mitjà, per l’esquerra, el barranc de Mallolís, procedent del pic d’Urdossa i ampliat per altres barrancs (l’Abeurador, Farrera) que vénen del pic de Juverri. Oberta només pel NW, enfront del terme de Tírvia, una alta carena el separa al N del terme d’Alins  i, per tant, de la Vall Ferrera, iniciada a ponent al Faro (1 653 m) i acabada al pic de Màniga (2 515 m); aquest és seguit a migdia pel pic de Montesclado (2 386 m), separats ambdós pel coll de Màniga, i vers el SW pel cap del Bosc de Burg (2 199 m), el coll de So, el pic de Juverri(2 088 m) i el bony de Castanàs; a ponent del pic de Juverri s’obre el coll de Cabrils, que el separa del pic d’Urdossa (2 226 m), ja al límit amb el terme de Llavorsí; aquest darrer cim és seguit vers el NW pel cap de Peguera i la serra del Bosc, també termenals amb Llavorsí.

El sector S del terme comprèn una part —els vessants de la dreta— de la capçalera de la Ribalera, la vall drenada pel Romadriu, o riu de Santa Magdalena, originat a migdia del massís format pel pic de Màniga i el pic de Salòria (aquest fora de Farrera), al límit amb la Vall Ferrera; el portarró de Sabollera marca l’extrem NE del terme, i el barranc de Sabollera, amb els de Màniga i de la Fontnegra, procedent aquest del pic de Montesclado, formen l’inici del Romadriu, que discorre primerament en direcció N-S i marca en partel límit municipal amb Anserall. Al santuari de Santa Magdalena de la Ribalera, el riu pren la direcció S-W i envolta el roc del Delmador (2 117 m), a migdia del qual agafa la direcció E-W, que manté fins al S del pic d’Urdossa, i forma frontera amb el terme de Montferrer i Castellbò. Del sector muntanyós abans descrit que separa la Ribalera de la coma de Burg davallen algunes petites valls afluents, com les del barranc de Tressó i la de Cabrils.

El terme comprèn, a més del poble de Burg, cap de municipi, el poble de Farrera, Glorieta, Mallolís, Montesclado i Alendo, els masos de les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó, el santuari de la Serra i el santuari de Santa Magdalena de Ribalera.

De Tírvia, on arriba una carretera procedent de Llavorsí, surt una carretera que després de bifurcar-se va als principals nuclis; des de Farrera una pista forestal, anomenada pista de les Toves, porta pel S del pic de Montesclado i el bony del Collar vers les bordes de Conflent i el refugi de Salòria (ja dins Anserall, Alt Urgell), i en surt una derivació vers el santuari de Santa Magdalena; a aquest darrer s’arriba també per una pista que segueix, en una bona part per fora del terme, els vessants esquerres de la Ribalera i es comunica amb Sant Joan de l’Erm (Montferrer i Castellbò).

La població i l'economia

La població ha estat sempre relativament escassa. El 1553 consten 12 focs a Farrera i 12 a Burg; al llarg del segle XVIII passà de 253 h el 1718 a 401 h el 1787. Després del màxim assolit el 1860 (627 h), s’estabilitzà, amb oscil·lacions, per damunt dels 400 h fins el 1930 (469 h), i baixà a 334 h el 1950; des d’aleshores el descens ha estat molt fort: 234 h el 1960, 92 h el 1970; i 75 h el 1981. Al llarg de la dècada del 1980 es produí una petita recuperació però, contràriament al que succeí a la majoria de municipis de la comarca, que durant la dècada del 1990 tendiren a créixer, el terme de Farrera tornà a perdre població. L’any 1999 hi havia 84 h, però al 2005 arribà a 105 h.

L’economia ha estat sempre de caràcter agrari, amb producció de conreus per a l’autoconsum (sègol, patates i llegums) o per a l’alimentació (prats de dall) i la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó per a les feines del camp o per a la venda al mercat. L’obertura de vies de comunicació facilità l’especialització de la producció i la substitució d’aquells conreus que només estaven justificats en una economia d’autoconsum. Malgrat que al terme predomina la superfície forestal (amb boscos com el de la mata de Mallolís, el pic de Montesclado, el solà de Dalt, la Ribalera i Balsiroi i el boscarró de Burg), també és important la superfície dedicada a pastures permanents. Tot i no ser tan destacables, els principals conreus del terme són el farratge, els cereals (blat i blat de moro) i els ametllers, sense oblidar el conreu d’alguna vinya i olivera. Quant a la ramaderia és remarcable la cria de bestiar boví i oví; també hi ha ruscs per a la producció de mel.

El poble de Burg

El poble de Burg (32 h el 2001) s’alça a 1 280 m d’altitud, sobre la riba dreta del torrent de Burg, amb les cases esglaonades al vessant de la serra que tanca pel N la vall. L’església parroquial de Sant Bartomeu és un típic edifici d’una nau i esvelt campanar de torre, amb el cos superior vuitavat i coberta piramidal. Se celebra festa major el tercer diumenge d’agost.

Sobre el turó que corona el poble, hi ha les ruïnes del castell de Burg, que formen una petita mota. A llevant del poble, camí de les Bordes de Burg (a la capçalera del torrent), hi ha l’ermita de Sant Francesc (d’origen romànic, fou restaurada el 1720 segons consta en una inscripció).

Altres indrets del terme

El poble de Farrera (33 h el 2001) és a 1 362 m, a l’interior de la coma de Burg, en una de les valls afluents de la capçalera. Les cases s’esglaonen als vessants més orientals del cim de Montesclado, en carrers paral·lels a la serra. A l’entrada del nucli hi ha l’església parroquial de Sant Roc (abans Santa Eulàlia), de pedra, una nau i campanar de torre amb el cos superior vuitavat i coberta piramidal, que té la peculiaritat de tenir un portal i pas obert a la base per on s’accedeix a la població. Procedent de la primitiva església es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya el frontal romànic de Farrera, de fusta pintada, amb el pantocràtor voltat pels símbols dels evangelistes i pels dotze apòstols repartits en quatre grups de tres arcs, que ha estat relacionat per Gudiol amb l’anomenat Mestre d’Andorra (d’estil bizantinitzant, amb predomini de verds i blaus, i grocs i verds al fons), actiu vers el 1200.

La festa major s’escau per la Mare de Déu d’Agost. A l’extrem oriental del terme, a 1 530 m d’altitud, al límit amb el municipi d’Anserall (Alt Urgell) hi ha el santuari de Santa Magdalena de Ribalera on s’hi celebra un aplec per la Segona Pasqua.

Una mica al N de Farrera, dominant l’interfluvi dels barrancs de Farrera i de Burg, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra, petit edifici romànic d’una nau amb un absis semicircular.

A ponent del poble de Farrera, a la dreta del barranc de Mallolís i a 1 305 m d’altitud, s’alça el poble d’Alendo (2 h el 2001), un dels llocs més antics de la coma de Burg (al principi del segle XX tenia, segons Rocafort, dues cases); la seva església de Santa Eulàlia, sufragània de la de Farrera, és romànica i es conserva en relatiu bon estat al peu de les cases; té una nau, absis semicircular i petit campanar d’espadanya, sobre l’absis.

Més a ponent, a l’esquerra del barranc de Mallolís, es troba, a 1 251 m d’altitud, el poble de Mallolís (3 h el 2001). És format per dos nuclis de cases, algunes de les quals han estat restaurades com a lloc de segona residència. L’antiga església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic però molt modificada, té campanar d’espadanya.

A ponent del poble de Burg, a l’esquerra del torrent de homònim, o riu de Glorieta, a la confluència amb el barranc de Mallolís, hi ha el poble de Glorieta (1 h el 2001), a 1 020 m d’altitud. La petita església de Sant Quirze, fou sufragània de la de Montesclado. Edifici d’una nau i petit campanar d’espadanya, on es conserva una interessant talla de fusta romànica de Santa Julita, dreta, que porta als braços el petit sant Quirze.

Més a ponent encara, i més lluny de la riba esquerra del torrent, s’alça, a 1 160 m, el poble de Montesclado (34 h el 2001), als vessants N de la serra de Sant Andreu. L’església parroquial de Sant Esteve de Montesclado, de la qual només es conserva la façana sud, és un edifici de pedra i d’una nau, té el portal d’entrada per la torre del campanar, que s’alça en un extrem de la nau i és asimètric; és decorada per uns frescos fets en època moderna. Al turó de Sant Andreu, es trobava la petita capella de Sant Andreu, que li donà el nom. La festa major s’escau el quart diumenge de setembre.

La història

Els llocs més antics esmentats són els d’Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1130 en poder d’Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i a l’inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes del 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).

Col·laboració: 
MxC

Llegir més...