i la Fatarella | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

la Fatarella

Municipi
Terra Alta    Ribera d’Ebre

Sumari de l’article

La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Població: 
1.128 h
[2009]
Extensió: 
57 km2

Situació i presentació

El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre. Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre (N), Flix (en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m), Ascó (E) i Móra d’Ebre (SE, al sector de les Camposines), tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre (S) i Vilalba dels Arcs (SW i W). El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de la Fatarella (562 m d’altitud a l’extrem de llevant del terme), que cauen bruscament a l’altre vessant damunt la vall de l’Ebre. Aquest sector és unit per una estreta llenca de terreny amb l’antiga quadra de les Camposines, a la vall mitjana del barranc de la Font de l’Aubà, mal conegut per Riu Sec, al qual aflueixen alguns torrents. Les aigües del sector principal van a parar en una bona part a l’Ebre a través del barranc de Sant Francesc, que fa de col·lector principal de les muntanyes de la Fatarella vers ponent.

La vila de la Fatarella, a l’esmentat sector septentrional del terme, és el cap de municipi i l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprén també la caseria disseminada de les Camposines. El sector de les Camposines marca un important encreuament viari de les carreteres N-420 de Tarragona a Reus, Falset, Móra d’Ebre i Gandesa i de la C-12B, que uneix l’anterior via amb la C-12 d’Amposta a Àger. D’aquest encreuament en surt una carretera local que porta a la vila de la Fatarella i a Ascó; en travessar la carena de la Fatarella en surt una altra de local a Vilalba dels Arcs i a Gandesa.

El topònim de la Fatarella (pronunciat segons Madoz a mitjan segle XIX la Fatorrella) és sens dubte d’origen aràbic.

La població i l'economia

El primer cens conegut (1358) registrà una població relativament alta en relació a la comarca: 83 focs, que havien augmentat a 112 (aproximadament 500 habitants) el 1553. Si bé al començament del segle XVIII havia baixat a 289 h (1718), s’inicià una època de recuperació i el 1820 tenia ja 1 216 h, i el 1857 havia superat els 2 000 h (cens a partir del qual surt amb les Camposines). Arribà a 2 289 h el 1900 i a un màxim de 2 497 el 1920, però des d’aleshores el descens fou constant: 2 293 h el 1936, 2 007 el 1940, 1 954 el 1950, 1 773 el 1960, 1 650 el 1970, 1 465 el 1981, 1 383 el 1991, 1 228 l’any 2001 i 1 180 el 2005.

Pel que fa a l’economia del terme, l’agricultura està molt condicionada a causa del caràcter muntanyós del territori. Hi predominen les terres de secà enfront les de regadiu, la resta del territori és ocupat en una bona part per garrigues i també alguns claps de bosc. Els conreus predominants són els ametllers, avellaners i oliveres, quedant molt reduides les extensions de vinya. De cereals només destaca el conreu d’ordi, tot i que aquesta patí una forta davallada durant la darreria del segle XX. Hi ha també hortalisses i sectors ocupats per cirerers.

Pel que fa a la ramaderia, és poc important dins l’economia municipal i es redueix a la cria d’aviram, bestiar oví i la cria de conills.

L’activitat industrial és minsa i la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Fatarella en concentra la major activitat. Aquesta, elabora des del 1957 vins embotellats (especialment blancs de taula) amb la Denominació d’Origen Terra Alta per a la seva venda al major i al detall. Un altre sector industrial que cal destacar és el del tèxtil.

La vila de la Fatarella

La vila de la Fatarella es troba a 487 m d’altitud, al peu d’un turó (526 m) que s’alça a migdia amb el santuari de la Misericòrdia, ampli edifici existent ja el 1608, que ha sofert diverses ampliacions i restauracions, especialment després de les destruccions de la guerra civil de 1936-39 (té una gran nau, creuer i cimbori). La població, amb carrers estrets i irregulars, conserva alguns casals antics amb porxos, com la Casa Balsetre, i és centrada per la plaça Major i la plaça de l’Església. La parròquia de Sant Andreu és un espaiós temple amb estructura del gòtic tardà, amb una notable volta de creueria i absis poligonal i esvelt campanar de torre.

La Fatarella té una notable vida cultural i festiva, representada en bona part per diverses associacions i entitats. Pel 10 de gener (Sant Antoni) té lloc la benedicció d’animals. La festa major d’hivern se celebra el primer dissabte de febrer i és dedicada a sant Blai. Durant aquesta festa és tradicional ballar la jota portant les tortades. A l’agost té lloc la festa major daestiu de la Mare de Déu de la Misericòrdia, i pels volts del 8 de setembre se celebra la festa de l’Oli.

Altres indrets del terme

Prop de la vila hi ha el santuari de Sant Pau (a ponent), de dimensions molt petites i molt simple (una nau i portal adovellat) i la capella de la Mare de Déu del Carme (a ponent), de característiques similars amb un petit campanar d’espadanya. A l’extrem septentrional del terme, i a la vall del seu nom, hi ha l’ermita de Sant Francesc Xavier, de proporcions més grans, portal adovellat, frontó a la façana i campanar d’espadanya, amb la casa dels ermitans adossada, lloc de devoció popular (s’hi fa un romiatge el primer dissabte després de Pasqua).

L’antic terme o quadra de les Camposines, en el sector gairebé separat del SE del municipi ja descrit, es troba pràcticament despoblat. Centra avui aquest sector l’encreuament de carreteres ja esmentat (la N-420 i la C-12B), del qual surt una de local vers la Fatarella, on hi ha l’Hostal de les Camposines, prop del barranc de la Font de l’Aubà (la carretera N-420 segueix en aquest sector la vall del riu). Un quilòmetre al N hi ha l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica, que havia estat parròquia del lloc. L’origen del lloc, com s’esmenta en la història de la Fatarella, és en una carta de poblament donada pels templers el 1209; restà també dins la jurisdicció dels templers i dels hospitalers (comanda d’Ascó i després de Vilalba dels Arcs) i la seva població fou sempre escassa: 16 focs el 1358, 14 focs el 1378, només 1 foc el 1553 i 10 i 12 h el 1820 i el 1842, respectivament (després els censos són conjunts amb la Fatarella). En la guerra civil de 1936-39 hom instal·là prop de l’Hostal de les Camposines el comandament republicà de les forces que participaven en la dura batalla de l’Ebre (agost-octubre de 1938). L’any 2005 hom hi inaugurà un monument (Memorial de Camposines), homenatge a les persones que participaren en la batalla de l’Ebre. El monument té una ossera amb restes de soldats.

Les partides de terra més significatives són les Valls, els Bingaubó, les Menares, les Modorres, els Olziners, les Serres, les Paumeres i els Raïmats. Al terme de Vilalba, els Reganys i el Mas del Comte. Entre les fonts més importants hi ha la font de Sant Joan, coneguda genèricament per la Font, la font dels Segurets i la del Bingaubó. Molt característic del terme de la Fatarella i d’algunes partides dels termes de Vilalba, Corbera i la Pobla, són les cabanes fabricades amb pedra de calar, amb una volta rodona de mitja circumferència, construïda sobre un terraplè que hom buida un cop acabada la cabana.

La història

Segons una monografia anònima publicada a Reus el 1913, la Fatarella rebé carta de poblament dels preceptors templers d’Ascó i Riba-roja (segurament es refereix al de Miravet i Tortosa, citat en els documents com a preceptor de Riparia) el 1228, carta lliurada a Pere de Fortea; no la recull Font i Rius, que en canvi sí que recull la carta de poblament de les Camposines, atorgada el 1209 per Pere de Castellnou, preceptor de Miravet, i per Bonifaci, preceptor d’Ascó, a Ponç de Busca i als futurs nous pobladors. Restà dins els grans dominis dels templers en la zona fins a l’extinció de l’orde i continuà en mans dels seus hereus (1317), els hospitalers. Ambdós llocs figuren dins la comanda hospitalera d’Ascó en els censos del segle XIV (83 focs la Fatarella, com ja s’ha dit, i 16 les Camposines, que baixaren, probablement per les epidèmies de l’època, a 66 i 14 focs, respectivament, el 1378). Amb la creació de la comanda de Vilalba a la darreria del segle XV, els territoris de la Fatarella hi foren inclosos.

Entre els anys 1472 i 1479 hi hagué un plet entre teratinents de la Fatarella propietaris d’heretats al terme de Vilalba i l’ajuntament d’aquesta vila. Sembla que l’antiga població dels Barrancs i tot el seu terme, situat al sector septentrional del terme de Vilalba i encara avui conegut per Ocates, passà totalment en mans d’habitants de la Fatarella, però administrativament fou inclòs dins Vilalba. I el plet es produí perquè els terratinents de la Fatarella pagaven més impostos que els vilalbins, de terres de característiques semblants, com el text original traduït del llatí que diu: “...segons els valors de les terres que tenen al terme de Vilalba, guardant l’equitat entre ells i els veïns i habitants de dita vila...”.

La població de la Fatarella estigué emmurallada almenys fins al segle XVII (tenia inicialment tres portals —algun ja perdut com el de Sant Andreu— i un dels valls, que perdurà, seguia el carrer de Moreres). De la torre de defensa —qualificada, per Madoz vers 1847, ja inexistent i de tipus islàmic—, que s’alçava a l’indret del santuari de la Misericòrdia, en un turó proper, i que segons Madoz també havia donat nom a la població (opinions ambdues que recull Morera i les monografies posteriors), no resten vestigis. Apareix encara en un gravat del 1609, però el santuari de la Misericòrdia ja fou visitat pel bisbe de Tortosa Pedro Manrique el 1608. A mitjan segle XIX hi havia quatre molins d’oli (entre els quals el del Blanquet, el del Comte i el del Ramonet), quatre molins de farina (entre els quals el de Jeroni i del Llop) i 3 olles o alambins d’aiguardent, que reflecteixen una època de prosperitat econòmica i demogràfica.

La guerra civil de 1936-39 tingué una especial repercussió en la vila, en els anomenats fets de la Fatarella: els darrers dies de gener de 1937 els pagesos de la població es negaren a prendre les mesures de col·lectivització de les terres que anaven imposant grups revolucionaris de la CNT-FAI procedents de Reus i d’altres localitats. L’enfrontament violent i la repressió anarquista (arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna) produïren 50 morts, la gran majoria dels quals pagesos de la Fatarella, i la situació no es pacificà fins a l’arribada de forces de la Generalitat, amb guàrdies d’assalt. La vila sofrí també les conseqüències de la batalla de l’Ebre.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...