Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes. L’Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma. Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea, que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí. Era celebrat a les lupercals (festes molt lligades a ritus de la fecunditat), el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre. En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra. Entre les representacions més famoses hom troba el Faune dansant, obra atribuïda a Praxíteles (Galleria degli Uffizi, Florència), el Faune Barberini, obra hel·lenística del segle III aC (Glyptothek, Munic), i el que dona nom a la Casa del Faune, de Pompeia.