La seva Histoire de l’Art (1909-21) —completada per l’assaig L’esprit des formes (1927)—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització. Fou un dels primers intel·lectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe.