Assolí el càrrec d’historiògraf de construccions. La seva obra Entretiens sur les vies et les ouvrages des plus excellents peintres anciens et modernes (1666-88), en bona part d’acord amb Charles Le Brun, sobreposava la còpia d’estàtues antigues, el dibuix i la figura al dibuix del natural, al color i al paisatge, respectivament. Considerà la utilitat i la bellesa gairebé sinònims. Hom el té per un teòric poc original, perquè seguí Poussin, però és el més representatiu del programa artístic de l’Académie Française.