Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya. El seu pare el casà (1496) amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics. Morta Isabel I de Castella (1504), Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent. Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se. Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca (1505), que donava el poder a tots dos i a Joana. Un cop arribat a Castella, però, pels acords de Villafáfila (juny del 1506), Ferran li cedí el govern i es reservà el de la corona catalanoaragonesa. Es féu impopular en apartar del poder Joana, en perseguir els partidaris de Ferran i en voltar-se de flamencs. Fou l’iniciador de la dinastia dels Àustria a la casa reial de Castella. La seva mort sobtada fou, un temps, atribuïda a assassinat.