Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev. Malgrat el seu títol de Rex francorum, el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona. Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat (1071) per Robert I el Frisó. Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia (1078). Pel seu matrimoni il·lícit amb Bertrada de Montfort (1092) fou excomunicat (1095), però més tard li fou aixecada la condemna (1105). Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès (1068), el Vexin (1082) i el vescomtat de Bourges (1100).