i Josep Feliu i Codina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Feliu i Codina

Periodisme    Teatre
Josep Feliu i Codina , en un apunt de Marià Foix
© Fototeca.cat
teatre teat i periodisme period
Dramaturg i periodista, germà d’Antoni.
Barcelona, 1845 — Madrid, 1897

Es llicencià en dret (1867). Afiliat al partit liberal dinàstic, ocupà diversos càrrecs en l’administració. El 1866 estrenà la seva primera comèdia ( Un mosquit d’arbre ); col·laborà, en d’altres comèdies, amb Frederic Soler i Hubert , amb el pseudònim de Josep Serra, entre les quals La Rambla de les Flors (1871). El seu primer drama, Els fadrins externs (1871), assenyala la línia de la seva producció posterior: la mitificació del món rural per mitjà d’un sentimentalisme distorsionat. Novel·là dos drames de F.Soler ( La dida i El rector de Vallfogona ) i adaptà al teatre les rondalles El tamboriner (1876) i El pont del diable (1876). A partir del 1878 s’incrementà la seva activitat: escriví la narració El Bruc (1880), i per al teatre, El rabadà (1878), El mestre de minyons (1878), i, amb Soler, La mà de l’inglès (1879), entre altres obres. Amb tot, els seus drames més ambiciosos i de més difusió foren El mas perdut (1881), El gra de mesc (1883) i El nuvi, estrenat pòstumament. Es traslladà a Madrid i hi estrenà La Dolores (1892), Miel de la Alcarria (1895), María del Carmen (1896), traduïda al francès i estrenada a París, sobre la qual Enric Granados i Campiña creà l’òpera homònima, i La real moza (1897), que el convertiren en una de les figures de més prestigi del teatre castellà. Fundà a Barcelona les publicacions La Pubilla (1867),  Lo Nunci (1877) i La Jornada , i a Madrid dirigí La Iberia

Col·laboració: 
XFa

Llegir més...