Fundador de la “Révue Indépendante” (1883) i director de la “Révue Blanche” (1895-1905), el seu llibre Les impressionistes en 1886 (1887) el convertí, amb Signac, en el màxim teòric del neoimpressionisme. Exercí la crítica a “Le Matin”. Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes. Essent director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme, a París (1912).